Visita a una gran persona


Una tarda qualsevol del mes d’abril, amb les presses habituals, es va convertir un una jornada meravellosa, gràcies a l’extraordinari projecte Espurn@ i la gent que hi participa, que em va donar l’oportunitat de visitar a la Sra. Joana Raspall.

Ens va explicar com li agrada fer estimar i trobar un sentit a les petites coses que ens envolten, mitjançant la poesia. Ens va llegir alguns dels seus “haikus”. De seguida vaig pensar amb una de les coses que els agrada bastant a l’alumnat que tenim actualment a les nostres aules, són els dibuixos i còmics japonesos. Vaig fer una improvització ràpida sobre com podríem relacionar aquests dibuixos, amb els “haikus” de la Joana Raspall, una font de diversos llenguatges interrelacionats. Un efecte visual extern de la natura fet de petites instantànees de detallets, amb llenguatges textuals, gràfics, sonors, visuals, multimèdia en general. Una idea per a veure els resultats.

Una gran lliçó d’allò que anomenen actualment educació emocional i habilitats socials que tant ens cal treballar a les nostres aules.

Moltes gràcies Joana! Ens agradaria poder transmetre la teva il·lusió, emoció, motivació i entusiasme per la vida al nostre alumnat!

Una forta abraçada:
Núria Alart


El Cercle per al Coneixement


Sols unes línies per evidenciar la meva adhesió a aquets iniciativa de l’escola d’Alcover “Mare de Déu del Remei” i l'equip Espurn@, recordar-se de persones que fan gran la nostra cultura i la nostra nació els honora i ens honora.

Amb el testimoni de la meva admiració personal

Antoni Garrell i Guiu
President del Consell Assessor del Cercle per al Coneixement
http://www.cperc.net/usuaris/fitxapublica.php?llengua=ca&idvar=2




Gràcies per les teves poesies!!!

Quin goig llegir-les, rellegir-les, escoltar-les.

Una mestra

Montserrat Vert Ros



La Fundació FUNDIT/ESDI es suma a l'homenatge a joana Raspall que fa el Ceip Mare de Déu del Remei (Alcover), conjuntament amb l'equip Espurn@

La Sra. Raspall és una persona extraordinària plena de sensibilitat i generositat, gràcies escola del Remei i el projecte Espurna, per pesar en persones que ens fan sentir millor.


Equip de Direcció de La FUNDACIÓ

Un poema cada 15 dies, ens fa créixer estimant la llengua


Qui ho havia dir!


Era una tarda, amb un sol més que lluent, jo a cavall d’emocions ben contradictòries, pel fet de despullar les parets de l’aula d’acollida i recollir els pocs estris personals, ja que l’aula d’acollida és ben bé per compartir i tocava tancar-la.

En obrir el correu, en vaig llegir gratament un d’Espurn@, (l’enviava la Mònica) i proposava, que els meus alumnes fessin les locucions dels poemes de la Joana Raspall, que el portal Espurn@ tenia pensat treballar el curs 2009-10. La resposta va ser que si ho podia fer des de l’aula ordinària endavant.

Avui per avui, aquesta empresa que comença tímidament, a fi de no trencar la línia pedagògica del cicle, ha estat una de les eines més potents, per cohesionar un grup i gestionar les emocions. Els nens i jo mateix dia rere dia hem descobert el verdader sentir del llenguatge poètic, una veritable font d’emocions.

Els versos que Espurn@ ens proposava quinzenalment, eren esperats com la pluja en anys de sequera, i ho varem poder compartir fins i tot amb els companys d’altres aules i nivells.

La Joana, amb els seus versos, ens va captivar de manera inesperada. Com a mestre puc dir la satisfacció que dóna el que els mateixos alumnes (nens de tercer), et proposin poemes per llegir i els portin copiats de casa...

Un cert ambient màgic es va crear, no sé ben bé qui ho va aconseguir... si la ploma de la Joana, l’interès de la mainada, el gust per la lectura... De fet poc importa què o qui ho hagi propiciat.

Això sí, personalment és un orgull veure que la meva mainada té interès per escriure, llegir i conèixer a l’autora. La Joana ha estat per a nosaltres una més de la colla –la classe- i puc dir que no hi ha dia que no s’esmenti la seva persona i/o obra. GRÀCIES JOANA !

El que va començar essent una locució, ha passat per treballar la llengua verbs, adjectius, noms, comparacions, el dibuix del poema... Fins a arribar a les TAC fent uns vídeopoemes.

En nom propi i en el de tots els alumnes vull donar les gràcies a l’equip Espurn@, a tots sense esmentar-ne cap a fi de no oblidar-me de ningú, per l’oportunitat que ens ha donat.

I de manera molt especial a la Joana Raspall, ja que ella amb la seva obra dedicada al infants ens ha fet viure moments més que emotius tot aprenent ja que a cada vers del seus poemes, obre un nou horitzó ple d’esperança i tendresa.

I sí, Joana, segur tenies raó quant vas dir-me vaig escriure poesia, ja que els meus fills no sabien més que les mateixes poesies que jo”.

He intentat deixar en negre sobre blanc, el que ha significat per nosaltres el treball dels poemes de la Joana, si bé sóc conscient que no és fàcil transcriure aquest cúmul de sentiments.



Cosme Garrell i Guiu
Mestre
Ceip Mare de Déu del Remei (Alcover)



Benvolguda Joana,

Sovint és en mirar enrera, quan veiem amb més claredat el camí que hem seguit a la vida.

Les dreceres descobertes, els paranys on hem caigut, els paisatges i les estones compartides amb els altres vianants que, per una estona, ens han acompanyat en la travessa... tot confegeix un passat, un present i un futur que admirem i compartim amb tu.

El teu camí ha estat i segueix sent una ruta oberta que els altres recorren ara, tot recollint les teves observacions, agudes, clarividents i plenes, emmarades de la màgia poètica i del llenguatge teatral.

Et llegim, t'escoltem i t'admirem, en aquest món emergent de YouTubes i Twitters, en aquest entorn d'eLearning i de DAFOs on l'afecte i la comunicació sincera encara té cabuda i arriba a l’alumnat de la teva mà experta i generosa.

De part d’una mestra que t’admira i et segueix, moltes gràcies!!

Neus Lorenzo i Galés



Carta a la Joana Raspall dels alco
verecs de fan tercer

(Cal remarcar que la carta és feta pels nens i a iniciativa seva, per voler coneixera l'autora)

Joana Raspall
Alcover, 8 de març de 2010

Benvolguda Sra. Joana Raspall
Som els nens i nenes de tercer C de primària, de l’Escola Mare de Déu del Remei d’Alcover, aquest curs el Cosme (el nostre mestre) ens va proposar de treballar els seus poemes i fer les locucions del poemes per Espurna.

Ens agrada molt treballar els seus poemes i clar, també ens agradaria saber més de vostè. Hem buscat informació a Internet i sabem que ja té més de 96 anys i que de jove era bibliotecària, i va escriure diccionaris, teatre, poemes...

Sap que ens agradaria molt conèixer-la, potser sigui difícil nosaltres li enviem una fotografia nostra.

Sra. Joana que li sembla si tria una o dues de les seves poesies i nosaltres fem la locució? I com cada dilluns a la biblioteca expliquem un conte “La cadira de l’avi”, si ens en diu un de “xulo”, l’explicarem, gràcies.

Ens podria dir perquè va escriure aquest poemes tant macos?


Estem molt contents de poder escriure-li i li enviem un PETÓ molt fort.
Els nens de tercer C

El nostre bloc és:
http://elsalcoverencsquefantercer.blogspot.com/

Parlem per telèfon amb la Joana Raspall

Dimecres 7 d’abril de 2010


Avui hem parlat per telèfon amb la Joana Raspall... Quina sorpresa!! .
Hem parlat
poquet però ens a agradat escoltar la veu de qui escriu els poemes que treballem a classe. Fem transcripció d'un bocinet del que em parlat:

external image MVC-037F.JPG
-Bon dia senyora Joana

- Bon dia que m'escolteu?
- Sí!!!
- Que contenta que estic !!! Sou molt macos ... Jo soc ja molt gran i ...
- Ens agraden molt els seus poemes
- Gràcies, jo els escric per vosaltres, perquè quan era petita hi havia pocs poemes per nens. -Estic molt i molt contenta que us hagin agradat, a mi també m'agradava molt llegir pomes quant era petita.
-Moltes gràcies senyora Joana, un petó.
- Gracies a vosaltres
- Adéu senyora Joana
- Adéu
Veure les cares de la mainada en escoltar a la Joana, va recordar-me la nit de reis.

CARTA DELS ALUMNES DE L'AULA D'ACOLLIDA DE L'INSTITUT QUERCUS ALS ALCOVERENCS DE TERCER

Dilluns, 12 d'abril de 2010


Hola !

Som uns quants alumnes de l'aula d'acollida de l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i hem estat mirant els vostres vídeos amb les preguntes a la Joana. Ens sembla que treballeu molt. Ens agradaria que ens expliquéssiu coses del vostre poble. També ens ha agradat molt la idea de telefonar a la Joana.

Esperem notícies vostres !


CONTESTEM ALS ALUMNES DE L'AULA D'ACOLLIDA DE L'INSTITUT QUERCUS
Dimarts, 20 d'abril de 2010




Hola !

Som el Roger i el Jordi de 3rC de l'escola Mare de Déu del Remei d'Alcover. El nostre poble té més o menys 5.000 habitants, Alcover també té un museu, dues esglésies (una nova i una vella), un ajuntament, un institut, una cooperativa agrícola (als afores del municipi), una biblioteca i una escola molt gran on hi cabem més de 500 alumnes.

Salutacions,
Roger i Jordi.




Joana RASPALL, poetessa i amiga.


Hi ha fets que són excepcionals, que surten del que és comú, habitual, corrent... i que per això, esdevenen únics, impredictibles, “improgramables”.
Recordo un cop que tothom va plegar de fer el que tocava –el que s’havia pensat fer en aquella hora de treball/temps educatiu- perquè algú va adonar-se’n que hi havia un vespa que naixia en un vesper desat (amb intenció o intuïció pedagògica) en un pot transparent que abans havia guardat aquelles galetetes salades i menudes que tenen forma de peixet.
Hi ha fets que són del tot imprevisibles i que, quan ocorren, quan ens hi veiem immersos, només podem prendre dos camins: o bé lliguen, casen, concorden amb les nostres afeccions, gustos, plaers (i ho deixem tot per no perdre-hi detall, per gaudir-ho i assaborir-ho) o bé ens agafa a contrapeu, ens destarota, ens capgira els plans, ens arranca a contracor de la rutina i ens arriba a produir fastigueig i enuig (desitjaríem que mai hagués passat i maleïm el dia, l’hora i el responsable de què allò passés). I és que és així! En la vida i en el viure, cadascú té les seves preferències i les seves indiferències. I ha de ser així! Totes les persones som diferents.
Una mestra m’explicava –amb ulls brillats d’il·lusió de Nit de Reis- que la tarda del 22 d’octubre va poder assistir a un espectacle inoblidable: un arc, un magnífic ARC de SANT MARTÍ es desplegà en el cel davant d’ella i el pogué contemplar aixoplugada a l’entrada d’un edifici amb el cistell de la compra en una mà i el paraigües en l’altra. M’explicava això i compartia amb mi el desconcert que li produí la indiferència de les persones a qui va voler fer participar d’allò que per ella era un espectacle visual i colorista sense precedents en la seva memòria: el vermell era tan intens!
Una altra mestra, a qui m’estimo més enllà de les divergències, les desavinences i els desencontres, em va dir una volta: Tu el que ets és un BUFANÚVOLS!
Tant de bo ho fóra! El dia 22 d’octubre les condicions meteorològiques adverses i extremes dificultaren la mobilitat pel territori (metro, Rodalies, vies de trànsit...). Em va sorprendre tot plegat en el moment en què em disposava a anar a buscar, a acabar de convèncer, a raptar a la JOANA RASPALL; només 4 dies abans havia aconseguit que anotés a la seva agenda una cita amb nosaltres.
Milers de versos dedicats a la mainada, l’amor per la nostra llengua i les paraules més delicades, amb més càrrega significativa, connotativa i expressiva. Sensibilitat, musicalitat i frescor de font de marge, de font de déu, de font freàtica. Milers de versos escampats, oferts, dedicats. Anys, mesos, dies, hores, minuts, instants de dedicació.
Potser molta gent no sabrà qui és (el dia anterior no vaig trobar ni un sol llibre seu a l’Abacus d’Hostafrancs!!!) però ningú li podrà negar L’AMOR PER LA NOSTRA LLENGUA, una llengua malmesa, empobrida, escapçada, mig perduda arran del que vingué després de la tragèdia civil. Ella ensenyà català d’amagades; ajudà, contribuí, col·laborà a la recuperació i conservació de la manera particular nostra de parlar (diccionaris d’expressions i frases fetes…); estimà la nostra llengua a partir dels seus fills, dels seus néts, dels infants (a ells dedica un darrera un altre els seus llibres de poemes); emocionà temps enrere a mestres de pantalons i jaqueta de pana i s’inscriví en la seva memòria amb la força de la marca que queda a la cuixa d’un èquid després de passar pel ferro.
El dijous 22 d’octubre de 2009, la Joana RASPALL va ser com un ARC de SANT MARTÍ. No volia pujar i desplegar-se al cel, amb tots els seus colors -colors de bànol, colors de vida!- però finalment hi consentí. Amb 96 anys, en cadira de rodes, sota unes condicions meteorològiques no gaire afavoridores va arribar (això sí, amb força retard) a la nostra escola.
La PUNTUALITAT és un valor essencial. Sense puntualitat les coses no rutllen, tot se destarota, s’embolica, es perd. La puntualitat és tan important que només es pot trencar quan hi ha quelcom més important, greu o inevitable que impedeix el seu acompliment. Cadascú pot tenir el seu tarannà però perquè l’escola en la seva complexitat pugui rutllar cal un esforç de puntualitat per part de tots.
El dia 22 va ploure i la línea 4 de Rodalies que porta a Sant Feliu, el poble de la Joana, patia importants endarreriments. Com reconforta aquella veu megafònica que lamenta les molèsties! Tot i així, fent mans i mànigues, la Joana arribà finalment a l’escola.
Ningú dubtarà del patiment pels nens i nenes que pacientment, sense moure’s de la rajola que els havia pertocat al terra de la Biblioteca de Secundària, esperaven a la senyora que tantes hores d’alegria els havia regalat amb versos, rimes, metàfores i visió clara sobre els cors el curs passat. De la mà de la Mireia Cano (mestra d’Expressió i de Música) i el Claudi Llobet (músic de la Tresca i la Verdesca) van viure quan feien primer de Primària una gran aventura marinera: sortida de port, cartes i mapes del cel, vents a favor i en contra, albirament de terres, algun tsunami, remolins i tentacles de calamar gegant.
De tot plegat, ens en quedarà un intens record (malgrat el retard), un deute simbòlic amb qui ens estimà sense coneix-se’ns; qui posà bona cara al mal temps, qui em digué (a mi que, tot i la demora, no gosava maltractar amb estrebades a una senyora tan delicada): “Jove, si vol pot anar més despresa!”.
L’embús a la Diagonal i la punyeteria vermella dels semàfors no em deixà satisfer els seus desitjos de frenètica cursa cap a la nostra escola.
El que sí he de dir és que, des de què vaig arribar a casa seva i em manifestà la inconveniència de sortir en aquelles condicions, fins que arribà a l’escola amb la frescor de la rosada, la pau dels àngels i la saviesa d’un oracle, es va badar el capoll de la papallona. El que en un primer moment fou decaïment, tancament i objecció després esdevení joia, llum i missatge.
Ella, més a prop de la mort que qualsevol de nosaltres (si més no en la reflexió), parla de manera recorrent de la TRANSCENDÈNCIA, simplificant: què serà de mi, del meu jo, del meu pensament, de tot el que he fet i en el que he cregut quan arribi l’hora d’anar cap al forat?
JO CONVIDO A TOTA LA NOSTRA COMUNITAT EDUCATIVA!!!
No vaig trobar ni tan sols un llibre (ni diccionaris, ni teatre, ni poesia infantil, ni haikús, ni novel·les), res, no vaig trobar res a l’Abacus del mercat d’Hostafrancs.
En els seus versos s’hi troba la CLAU de l’ALEGRIA, i jo que la cerco per a mi i per a tots els que són al meu voltant –infants, mestres, pares, avis, tiets…- jo faré una comanda als REIS de l’ORIENT de l’Abacus.
Aquests Nadals s’haurà de fer lloc per encabir en els prestatges el desig màgic de poder fruir cadascú de nosaltres de les paraules més belles, més amables i amoroses escrites per infants en la nostra llengua.
Una cinquantena de menuts van romandre pacients (malgrat la impaciència i el neguit d’alguns adults; amb tota la raó perquè el temps d’espera s’anava allargant i s’acostava l’hora del dinar) esperonats per la il·lusió de trobar la persona que el curs passat els havia fet descobrir l’oferiment, l’espera, el mar, el balcó, l’alegria, la FESTA.
El dijous 22, es va veure un impressionant Arc de Sant Martí a Barcelona, cap als volts de les set. El va mirar i en va gaudir qui en va ser sensible, va ser a l’abast de molts. Hores abans, a les 13:05 només uns pocs, privilegiats, van poder contemplar i fruir d’un altre fenomen excepcional: Li diuen JOANA RASPALL.
Aviat us ensenyarem alguna fotografia, algun vídeo, com els nens l’han dibuixada, bonica, alegre (malgrat tot), a la seva cadira de rodes, amb els seus –de seguida estan comptats!- 96 anys.
96 anys i el cap tan clar! Només una vegada vaig parlar-li del SAMPÉRIZ. Ella, en saber que vindria a l’escola, va decidir obsequiar-nos amb una planta, un petit arbre i tota la seva simbologia: MENTA i OLIVERA. Pot haver-hi més claredat que a les portes de no ser-hi?
Gràcies Joana, per poetessa i per amiga!


Francesc Vallés i Andrés
Sant Feliu de Llobregat, 27 d’octubre de 2009

La Fundació Lluís Carulla vol sumar-se a l'homenatge a al joana Raspall


La Joana és una dona amb una personalitat extraordinària i que ha fet una obra ingent, sempre amb sensibilitat, criteri, generositat i exigència.
Abraçades de reconeixement i admiració

Carles Duarte i Montserrat
Director Fundació Lluís Carulla

DES DE L'AULA D'ACOLLIDA DE L'ESCOLA LACUSTÀRIA DE LLAGOSTERA volem felicitar els alumnes de 3r C del CEIP Mare de Déu del Remei d'Alcover per tot el treball que han estat fent. També al seu tutor, el Cosme, per l'empenta i les ganes que hi posa.
FELICITATS!!!
Nuri Font i els alumnes de l'AA


La màgia de l'escriptura

Fer que la màgia de la literatura arribi als infants és sempre lloable. Tu, Joana, has estat un referent per a molts mestres i infants. Amb aquesta iniciativa, la teva paraula s'ha fet presència a molts indrets. Agraeixo la generositat de la teva obra i la il·lusió de tots els que han participat en aquesta lloable iniciativa en favor de l'apropament de la literatura als infants.
Una abraçada des de Blanes

Lourdes Domenech